dilluns, 29 de gener del 2018

Les tres estades de Chesterton a Sitges


Al passeig de la Ribera, quasi davant de l’Hotel Subur, s’aixeca un monòlit amb un medalló de bronze i una inscripció que resa el següent:

“A G.K. Chesterton,
enamorado de Sitges,
cuyas primaveras honró
con su noble presencia”.

Els turistes, i especialment els anglesos, que tot passejant s’aturen encuriosits davant els jardinets que acull el monòlit i llegeixen el nom de l’escriptor i periodista, no poden reprimir un gest d’estranyesa. Chesterton aquí? Quan? Com? Per què? A molts se’ls fa difícil imaginar per les nostres contrades aquell gegant de quasi dos metres d’alçada i més de 130 kg. de pes. I, tanmateix, és cert que G.K. –com l’anomenaven els seus íntims– visità Sitges en tres ocasions entre els anys vint i trenta.



El creador del Pare Brown

Gilbert Keith Chesterton nasqué a Londres el 1874, en el si d’una família de classe mitjana que professava l’anglicanisme més per tradició familiar que per convicció religiosa. A més de G.K., el matrimoni Chesterton tingué dos fills més: Beatrice i Cecil. Beatrice va morir molt jove i des d’aleshores el pare, no tan sols va prohibir que es parlés d’ella, sinó que féu despenjar totes les fotos de la noia o bé que fossin tombades de cara a la paret. Cecil va néixer poc després que Gilbert i sempre estigué molt unit al seu germà, fins a la seva mort, el 1918, en el front francès, a causa de la “febre de les trinxeres” (nom que es dóna a la malaltia provocada pel fang i els paràsits i molt corrent entre els soldats).

Després del seu pas per una escola preparatòria i per un col·legi privat, de 1893 a 1896 Chesterton estudià dibuix i pintura a la Slade Shool of Art, on esdevingué un hàbil dibuixant, fins al punt que més endavant arribaria a il·lustrar alguns dels seus llibres. El 1901 es va casar amb Frances Blogg i tres anys més tard publicà la seva primera novel·la, El napoleó de Notting Hill, la qual inspirà a l’independentista irlandès Michael Collins la seva defensa contra els anglesos. En els anys següents escriuria, entre d’altres obres, els llibres de crítica Dickens (1906) i G.B. Shaw (1908) i els assaigs Heretges (1905), Ortodòxia (1908)  i Allò que està malament en el món (1910).

Gilbert K. Chesterton el 1909 (font. wikipedia)

Així mateix publicà diverses novel·les, entre elles L’home que fou dijous (1908), sens dubte la més coneguda de totes, i La candidesa del pare Brown (1911), on apareix per primera vegada el sacerdot-detectiu que tanta fama li reportaria i que està inspirada en la figura real del sacerdot John O’Connor (1870-1952), rector de la parròquia de Bradford (Yorkshire) (a aquesta primera entrega en seguirien quatre més, apareguts els anys 1914, 1926, 1927 i 1935).

Conversió i distributisme

Fou precisament el pare O’Connor qui, junt amb el seu amic i col·laborador Hilaire Belloc, influí més en la conversió de Chesterton al catolicisme, que s’oficialitzà l’any 1922. La conversió de G.K. sacsejà el món intel·lectual i literari anglès i també l’opinió pública del seu país, que veié en l’escriptor una repetició del cas del cardenal John Henry Newman, el qual a mitjan segle XIX abjurà de l’anglicanisme i abraçà l’església catòlica romana.

El 1923 publicà l’assaig Sant Francesc d’Assís i dos anys després, L’home perdurable, que tracta sobre la història del món i que alguns autors han considerat la seva obra més important per la influència que exercí en escriptors com Evelyn Waugh o C.S. Lewis. Més endavant escriuria L’Església Catòlica i la Conversió (1927) Per què sóc catòlic? (1929) i El Camí de la Creu (1935). Tots aquests llibres convertiren Chesterton en un dels paladins del catolicisme europeu i la seva influència es deixà sentir en diversos països, entre ells Espanya i també Catalunya, on diverses de les seves obres foren traduïdes i comentades.

D'esquerra a dreta: George Bernard Shaw, Hilaire Belloc i Chsterton

Altrament, Chesterton, el seu germà Cecil i Belloc foren els pioners en el desenvolupament del distributisme, una doctrina d’origen religiós la base de la qual es troba en l’encíclica de Lleó XIII Rerum Novarum i que planteja una tercera via econòmica, diferent al socialisme i al capitalisme, que propugna bàsicament una distribució més justa de la propietat privada. Chesterton i el seu amic feren proselitisme a través del diari del primer, el “G.K. Weekly” i el 1926 es creà la Lliga Distribucionista, de la qual Chesterton fou nomenat president.

Al marge de tot això, G.K. destacà com a periodista i polemista. De fet, ell es considerava, primer de tot, “a jolly journalist” (un periodista jovial). La seva carrera s’inicia al diari liberal Daily News, on col·laborà de 1901 a 1912. Amb tot, fou la seva columna periòdica a l’Illustrated London News la que el va donar a conèixer, a partir de 1905, arreu d’Inglaterra i també al continent. Les seves opinions, expressades a través de les paradoxes i la ironia, no deixaven indiferent ningú.

Durant la Primera Guerra Mundial, les tesis aliadòfiles de Chesterton tingueren força ressò a Catalunya i foren reproduïdes al setmanari Iberia que dirigia Antoni Rovira i Virgili. Posteriorment a la seva conversió al catolicisme, La Revista, La Publicitat, El Matí i La Nova Revista parlaren sovint de G.K. i les seves obres foren traduïdes al català per Pau Romeva i Marià Manent.

La primera visita a Sitges

A començaments de maig del 1926, G.K. arribà a Catalunya procedent de Madrid, on la premsa s’havia fet un ampli ressò de la seva conferència a la Residencia de Estudiantes. Convidat pel PEN Club, Chesterton va repartir el seu temps entre Barcelona, Tarragona i Sitges. A Catalunya, l’escriptor entrà en contacte amb un seguit d’intel·lectuals molt propers a la seva manera de pensar, com ara el pare Miquel d’Esplugues, Josep M. Capdevila, Joan Estelrich, Pau Romeva i Josep M. Junoy, entre d’altres. A Barcelona s'hostatjà a l'Hotel Majestic.

Carta de G.K. a l'Ateneu Barcelonès
(http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/manuscritAB/id/43763)
Més de vint anys després, aquest últim, en un article publicat a la revista Destino, recordava la primera impressió que li causà G.K.:

“Físicamente me encontré con una mole humana osaría decir paquidérmica. Vestía Chesterton un traje gris, amplísimo, con los bolsillos de la americana que le colgaban a ambos lados, como unas alforjas, llenos a reventar de libros y periódicos. Llevaba encasquetado, a lo mosquetero o a lo bohemio, un chambergo de grandesa alas. La faz rubicunda, el bigote emblanquecido, desmantelado como el sombrero y el vestido, los labios sonrientes, embelfados, y unos lentes torcidos, cabalgando a duras penas sobre la nariz, completaban, por así decirlo, el cuadro.”

Per la seva banda, Pau Romeva –un dels seus primers traductors arreu de l’Estat– va deixar escrit el següent: “El record que en tenim és el d’un senyor alt, gros i gras, de parlar reposat i trencat, que creuava damunt la panxa unes mans rodanxones, i ens mirava des de darrera els vidres de les seves lents amb uns ulls humits i bondadosos, en els quals s’encenia, de vegades, un llumet irònic”.

El dia 9 de maig, el setmanari La Punta notificava als seus lectors que G.K. s’hostatjava a l’Hotel Subur. Sembla ser que fou Miquel Utrillo, sempre atent a tot el que s’esdevenia a Sitges, el que va donar la notícia a Josep Carbonell i Gener i el grup de L’Amic de les Arts. Carbonell no s’ho va fer dir dues vegades i li adreçà uns mots de benvinguda, junt amb un ram de clavells, en nom de la revista que dirigia. 

Chesterton agraí el detall tot convidant a dinar mitjançant una nota en què deia, entre d’altres coses, el que segueix: “Sou massa amable en referir-vos al meu deplorable costum d’escriure. No he escrit mai res que sigui la meitat tan bell com aquest ram de flors, ni he donat mai a ningú la meitat de la joia i de l’estímul que m’han proporcionat els vostre clavells”.

Dibuix publicat a L'Amic de les Arts
Al dinar, a més de Carbonell i Chesterton, assistiren Mrs. Chesterton, Miss Rodha Bastable –la seva neboda–, Josep M. Junoy –que vingué expressament des de Barcelona”, Miquel Utrillo i un parell o tres més de sitgetans dels quals m’ha estat impossible esbrinar-ne el nom. L’àpat va transcórrer plàcidament, parlant d’això i d’allò altres. A l’hora dels postres, en oferir-li una cistella de fruites, G.K. va dir: “Jo estimo les coses petites; com aquestes cireres roges, els infants, les petites nacionalitats...” Uns dies més tard, Carbonell definia d’aquesta manera Chesterton des de les pàgines de La Publicitat: “Quan parla, quan pensa, quan mira, quan riu, Chesterton dóna la sensació d’acaronar totes les coses inefablement”.

Durant la seva estada a Sitges, G.K. s’asseia gairebé diàriament en un banc de la Ribera, on passava hores llegint i escrivint. “Semblava un anglès més, ensopit –va escriure Ramon Planes–. Però d’aquelles meditacions sortien els seus articles, agilíssims”. I Salvador Marsal explica que, en visitar un dia el Cau Ferrat, va quedar força estona parat, “en una actitud de místico arrobamiento”,  davant d’una imatge de sant Francesc, sobre el qual –com ja s’ha dit– havia escrit un assaig pocs anys abans, tot just convertit al Catolicisme.

En una altra ocasió, Junoy portà Chesterton a Vilanova i la Geltrú, on li va presentar Josep F. Ràfols i Enric C. Ricart, amb els quals estigué xerrant mentre prenien un cafè. Ricart aprofità per dibuixar G.K. i Junoy. D’aquella trobada, en parlaria Josep Pla la dècada següent, però d’oïdes, i donant una visió una mica estrafolària del personatge:

“L’important per a un observador és que aquell personatge que semblava una força de la naturalesa es mantenia, gairebé sempre, en un estat d’immobilitat molt accentuada. El teníeu davant i no sabíeu mai, amb precisió on es trobava. Semblava absolutament lliurat a les delícies del repòs més total i segurament rumiava alguna qüestió important en estat de dilucidació per un paper que tenia entre mans. Era present, d’una presència de desplaçament formidable, i s’havia absentat.”

Junoy i Chesterton vistos per E. C. Ricart (revista "Destino", 19 desembre 1953)

El juny de 1926, en tornar a Anglaterra, Chesterton va escriure un seguit d’articles sobre la visita a Espanya a l’Illustrated London News. Alguns autors asseguren que, entre d’altres coses, va afirmar el següent: “Barcelona és el poble més brut d’Europa, i Sitges la ciutat més neta del món”.

La segona visita: el misteri d’una data

No he trobat cap referència explícita a la premsa local que Chesterton tornés a Sitges el 1928 (Marsal ho esmenta de passada en el seu article d’Antología de Sitges, mentre que El Eco de Sitges en parla en el seu número del 30 de setembre sense concretar res). I, tanmateix, va venir. Pel mes de maig, novament. El magazine D’ací i d’allà en parlava en el seu número del mes de juliol sota el títol “Un home i una obra. Chesterton a Sitges”. I reproduïa tres magnífiques fotografies de la Ribera, en una de les quals sortia el matrimoni Chesterton acompanyat d’una nena a punt de complir el sis anys.

Aquesta nena no era cap altra que Rosa Muntané de Carbonell. Molts anys després, a L’Eco de l’11 de juliol del 1998, la Sita reproduïa la foto i afirmava que l’any que consta al peu havia de ser el 1935, ja que “si hagués estat el 1928, jo aleshores tenia cinc anys, cosa que, com podeu veure, no correspon en absolut a l’aspecte de la nena”. Però està clar que si fos com ella diu..., la imatge no hauria pogut ser reproduïda set anys abans al D’ací i d’allà !!

Més enllà de l’anècdota de la data, la Sita explicava l’origen de la fotografia:

“Érem cinc persones que veníem de visitar el Cau Ferrat, on el meu pare havia fet de cicerone de Chesterton i les dues senyores que l’acompanyaven. Quan arribàrem a la Ribera davant del carrer Sant Pau, vàrem trobar el fotògraf Rafael Guinart qui, reconeixent el personatge li va demanar que es deixés retratar. Chesterton hi accedí però amb la condició que la nena que portava des de que sortírem del Cau Ferrat es retratés amb ell”.

Sita Carbonell amb el matrimoni Chesterton
(D'ací i d'allà, juliol 1928)
I més endavant, es pregunta: “Què recordo de Chesterton? Molt poca cosa. Físicament era un home molt alt d’ulls molt blaus, d’un blau quasi diluït, d’enormes mostatxos i una certa despreocupació en el vestir”.

La tercera visita i la mort de G.K.

L’abril de 1935 Chesterton tornà a Sitges, acompanyat de la seva muller i de la seva secretària Dorothy Collins, i s’instal·là novament a l’Hotel Subur. El setmanari Baluard de Sitges en parlà quan G.K. ja havia marxat de la vila. “L’il·lustre propagador del catolicisme vingué a reposar després d’haver visitat Girona i Tarragona, recordant-se, segons manifestà a uns periodistes que l’interviuaren, del bon clima i de la bellesa de la nostra vila. Sols –digué– en la quietud i el silenci d’aquesta població costera podia trobar el repòs per al meu esperit i per als meus nervis.”  El rotatiu continuava dient que “Chesterton té fe en el pervindre del nostre país i l’han emocionat molt les processons de Setmana Santa, on ha pogut contemplar les esglésies plenes de fidels.”

Chesterton va morir a Londres, víctima d’una embòlia l’any següent d’haver estat a la nostra vila. Concretament el 14 de juny de 1936, pocs dies després d’un viatge a França. L’endemà, des dels micròfons de Ràdio Barcelona, Joan Alavedra dedicava el seu “Fet del dia” a la inauguració de la Biblioteca Santiago Rusiñol i de Maricel; el periodista aprofità la recent mort de G.K. per recordar el seu pas per la població: “Sitges, tan amatent, tan culta, ha de recollir el nom de Chesterton i en els llocs on solia anar –en el més escaient– caldria que el recordés –perquè aquest no és un escriptor d’un dia, sinó de tots els temps...”

Dues setmanes després, el 28 de juny, a les pàgines de Baluard de Sitges, Carles Gómez i Soler parlava també de Chesterton i recollia la idea d’Alavedra tot dient: “Quan tenim en la nostra història el fet magnífic d’un gran monument a el Greco, no ens vindrà pas gaire de nou de clavar una placa senzilla, humil com el mateix filòsof, en qualsevol racó graciós, evocador, dient-hi: ‘Ací escrivia Chesterton, en les seves estades a Sitges’”.

G.K. Chesterton passejant per Brighton el 1935 (http://thechristians.com/content/did-chesterton-predict-brexit-over-a-century-ago/)

En les setmanes següents, la memòria de Chesterton continuà present a les pàgines del setmanari, que reproduí un article de Maurici Serrahima donant suport a la idea de Carles Gómez (també des de La Vanguardia –a Barcelona– i ABC –a Madrid– es recordà sovint la figura de G.K. i el seu pas per Espanya, on sempre va tenir un nucli d’entusiastes fidels).

Tanmateix, l’esclat del 18 de juliol tornà aiguapoll qualsevol homenatge a G.K. per part dels sitgetans. En els anys quaranta, cinquanta i seixanta, alguns col·laboradors de L’Eco de Sitges –principalment Miquel Utrillo fill, Salvador Marsal, Ramon Planes i Salvador Soler i Forment– recordaren Chesterton en diversos articles.

Però no fou fins el 1976 que es decidí aixecar-li el monòlit que avui hi ha a la Ribera.


Bibliografia i documents en línia

Mrs. Cecil CHESTERTON [Ada Jones]. Los Chesterton, Sevilla: Renacimiento, 2006 (Biblioteca de la memòria; 1)

Sílvia COLL-SIRVENT. Articles sobre Chesterton publicats durant el 2005 al “Full Dominical” del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

"G. K. Chesterton a Sitges", L'Amic de les arts, núm. 2 (31 maig 1926), p. 2.

J.M. JUNOY. “Entre la vida y el recuerdo. Chesterton entre nosotros”, Destino (19 desembre 1953), p. 3-6.

“LIGHT”. “Destellos”, El Eco de Sitges (23 juliol 1961), p. 1.

Salvador MARSAL. “Chesterton en Sitges”, Antología de Sitges, núm. 3 (setembre 1953), p. 32-34.

Rosa MUNTANÉ DE CARBONELL. “Chesterton a Sitges”, L’Eco de Sitges (11 juliol 1998), p. 17.

Dídac PARELLADA. Recordatori a Chesterton, Barcelona: Pòrtic, 1964 (Llibre de butxaca 96).
“Un home i una obra”, D’ací i d’allà, núm. 127 (juliol 1928), p. 260.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada