dijous, 22 de juny de 2017

EL PRIMER HABITATGE DE PROMOCIÓ MUNICIPAL (Postals amb dedicatòria - XII)




Josep Soler Cartró fou, com tothom sap, el fundador d'El Eco de Sitges. A més, fou regidor del consistori sitgetà entre 1894 i 1901. De l'ajuntament estant, el vell Soler promogué nombroses iniciatives, entre elles la construcció d'un grup de cases per a obrers, de les quals al final només se'n féu una.

Fou en la sessió del 9 de gener de 1895 quan Soler Cartró proposà convertir en solars edificables uns terrenys inútils que el municipi posseïa a la zona de la Terracavada, a la confluència de la carretera de Ribes amb la via del tren. El dia 13, El Eco de Sitges reproduïa la proposta del seu director i donava a conèixer quins ciutadans podien optar a aquests habitatges de promoció municipal. La idea era construir una casa per any i adjudicar-la a una família obrera en el decurs dels actes de la Festa Major.

Abans d'acabar el mes de gener, el consistori aprovà la iniciativa i encarregà a l'arquitecte municipal, Gaietà Buïgas Monravà, que confeccionés amb urgència els plànols corresponents amb l'objectiu de tirar endavant el projecte el més aviat possible. A principis de l'any següent, Buïgas presentà els plànols i la memòria explicativa, que contemplava la construcció d'un edifici destinat a serveis municipals (mig pavelló de desinfecció i mig alberg de pobres) i de cinc habitatges particulars.

Un cop aprovat el projecte, es decidí que la col×locació de la primera pedra de les cases obreres tindria lloc el 23 d'agost de 1896. L'acte -com permet apreciar la fotografia- revestí la solemnitat de les grans ocasions: assistència d'autoritats, presència dels gegants d’en Querol i de la banda de música, benedicció eclesiàstica i parlament de rigor. L'encarregat de pronunciar-lo fou Josep Soler Cartró, que entre altres coses va dir: "Mentre els savis i diplomàtics de totes les nacions estudien i discuteixen la manera de millorar la sort del proletari, Sitges comença a buscar la solució en la pràctica: això és, fent-lo propietari".

La construcció de la primera -i única- casa durà un any sencer, i fou inaugurada per la Festa Major de 1897, en presència l’expresident de la Primera República, Nicolàs Salmerón (aleshores de vacances a Sitges). Uns dies abans, un jurat format pel rector, el jutge municipal, el síndic i el regidor Soler i Cartró es reuní per deliberar quina de les cinc sol·licituds presentades mereixia endur-se el premi. L'agraciat fou Sebastià Arnan Vidal, vell mariner sense recursos que en la seva joventut havia servit a l'Armada durant més de quatre anys.

La iniciativa d'incloure un pescador entre els que optaven a l’habitatge, li valgué a Soler Cartró ésser recompensat pel Ministeri de la Marina amb la "Cruz de primera clase de la orden del Mérito Naval con distintivo blanco libre de gastos". Per la seva banda, Sebastià Arnan, a diferència del que sovint passa en aquest casos, pogué  gaudir de la seva casa durant força temps, ja que hi va viure fins al novembre de 1913, data en què va morir, a l'avançada edat de 93 anys.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada