dilluns, 1 de maig de 2017

EL PONT DE LA IGNOMÍNIA (Postals amb dedicatòria - V)



Amb aquest nom fou conegut popularment durant els primers decennis del segle passat el petit pont que, en direcció a Vilanova i la Geltrú, hi ha a uns dos-cents metres de l'ermita del Vinyet i pel qual la carretera traspassa la via del tren. El nom li fou donat perquè provocà nombrosos accidents, alguns d'ells mortals, a causa del seu exagerat desnivell i el seu perillós revolt.

La decisió d’anul·lar el pas a nivell que existia a l'indret i de construir el pont sorgí a l'escalf de la II Copa Catalunya de voiturettes que es celebrà el 20 de maig de 1909. La primera notícia sobre aquest assumpte apareixia a El Eco de Sitges del 4 d'abril de 1909, on es comentava que pocs dies abans els enginyers de la companyia ferroviària MZA havien visitat l'esmentat pas a nivell per aixecar plànols i traçar línies. 

Una setmana després el diari deia que "han empezado los importantes trabajos para la supresión del paso a nivel existente en la carretera, km 40, cerca del Vinyet, lo que se obtendrá haciendo una pequeña desviación de la carretera al salir del viraje que hay antes de llegar a la vía férrea, viniendo de Villanueva; con dicha desviación y dos rampas de unos 100 m se conseguirá atravesar la vía por un puente (...)"; i encara afegia: "dicha mejora se hace con carácter definitivo, lo cual redundará en beneficio del tránsito general".

Aquesta opinió optimista sobre els avantatges que comportaria el nou pont s'esvaniria aviat, atès que a finals d'abril, poc abans d'acabar les obres, es produí ja el primer accident: "Uno de los carros ocupados en el transporte de tierra para el terraplén del puente que se ha construído sobre la vía férrea (...) tuvo la desgracia el otro día de derrumbarse, sufriendo desperfectos el vehículo y algún daño la caballería", comunicava en la seva edició del 2 de maig El Eco de Sitges.

Set dies després, es confirmava que el 4 de maig s'havia enllestit la construcció del pont, el qual "ha levantado en esta villa enorme clamoreo, pues la obra no sólo afea la hermosa perspectiva de aquel sitio, sino que perjudica gravemente tanto a los propietarios colindantes, como a cuantos vienen obligados a utilizar aquella vía para el acarreo". El segon accident tingué lloc abans de finir el mes de maig: "un carro cargado de vino tirado por tres caballerías (...) tuvo la desgracia de volcar uno de los pasados días sin que afortunadamente sufriese averías" (El Eco de Sitges, 30-5-1909).

La primera quinzena de juny hi hagué un nou accident, el tercer. I després se'n produí un quart, i un cinquè... Fou aleshores quan la veu popular batejà l'indret amb el nom de "pont de la Ignomínia", designació que l'Eco aviat s'encarregà de difondre.

Després d'una trentena de bolcs de carros, el primer accident mortal s'esdevingué l'estiu de 1911. El succés fou motiu de debat al consistori sitgetà, que unànimement prengué l'acord de convocar els ajuntaments de les poblacions veïnes (Ribes i Vilanova), "a fin de trabajar unidos para prevenir nuevas desgracias (...), entendiendo que por todos los medios legales debe desaparecer un puente tan asqueroso" (El Eco de Sitges, 13-8-1911).

Malgrat tot, el pont ha romàs fins avui dia, provocant nombrosos ensurts i també -malauradament- algun que altre accident mortal, si bé al llarg del temps se li feren diverses ampliacions. El que sí s’ha perdut és la seva denominació originària. Avui ja no el coneix ningú com el pont de la Ignomínia; és, simplement, el pont del Vinyet. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada